L'ART DE FER-SE LES MANS

2005-01-31T01:35:00.000+01:00

PAGINA EN CONSTRUCCIO

L'ALIMENTACIÓ DEL PILOTAIRE

2005-01-31T01:24:00.000+01:00

Salvant les diferències entre la pilota basca i valenciana, podem arribar a exhaurir d'aquest article, aquelles parts que ens acoplen perfectament al nostre esport. Si més, jo diria que tot es aprofitable. Vosaltres veureu.

GRACIES A LA REVISTA CONSUMER , PODEM GAUDIR D'AQUEST ARTICLE.
www.consumer.es

La pilota basca, així com la resta dels esports de frontó, exigixen la realització d'esforços repetits de curta duració, però de màxima intensitat. Per tant, els pilotaris són esportistes que, a més de tindre capacitat de resistència i posseir una bona condició aeròbica, han de tindre també resistència enfront d'esforços curts, intensos i repetitius.

El rendiment dels pilotaris, així com el de qualsevol altre esportista, depén de diversos factors entre els que es pot destacar la genètica, l'entrenament i per descomptat l'alimentació. Esta última juga un paper realment important ja que si no és correcta o no s'adapta a les necessitats de l'esportista, la resta de factors que influïxen sobre el seu rendiment poden veure's alterats.

Pautes nutricionals generals

La pilota és un esport que es troba dins del grup dels esports de resistència de base acíclica. Açò vol dir que hi ha canvis irregulars d'intensitats de càrrega.

L'alimentació del pilotari ha de ser rica en hidrats de carboni que constituiran la principal font d'energia. Si la quantitat d'hidrats de carboni ingerida és insuficient, l'esportista es veurà obligat a obtindre energia a partir de greix i proteïnes, ja que al realitzar exercici el glucogen muscular i hepàtic s'esgota ràpidament. A més esta falta de sucre en sang fa que es veja disminuïda de forma notable la intensitat de l'exercici, el que es coneix com "pardala".
Abans de l'exercici han de consumir-se aliments tant sòlids com líquids rics en hidrats de carboni d'absorció lenta (pasta, creïlla, pa, arròs...), evitant els aliments integrals, ja que la fibra pot provocar diarrea.

Han d'evitar-se també els aliments rics en greix i proteïnes, ja que estos dos nutrients no van a ajudar a fer que es mantinga el nivell necessari de glucosa en sang.

Durant l'exercici, és aconsellable ingerir aliments rics en hidrats de carboni d'absorció ràpida (begudes ensucrades, barretes de cereals...) per a poder mantindre un bon nivell de glucosa en sang.

Dins de les dos hores següents a què l'exercici haja acabat (intentant que este període de temps siga el menor possible), s'aconsella realitzar una menjada que a més de ser rica en hidrats de carboni d'absorció lenta, aporte també bona quantitat de proteïna, per a així millorar la recuperació muscular de glucogen. Inicialment s'administren líquids per a després continuar amb aliments sòlids.

La dieta del pilotari ha d'estar constituïda per una quantitat de proteïna superior a la de la població no esportista, ja que al ser nutrients amb funció estructural, juguen un paper important en el manteniment del múscul, i en els temps de recuperació.
En general, en la dieta d'un pilotari, la distribució dels nutrients al llarg del dia ha de ser la següent:
· 60-70% de l'aporte calòric total ha de provindre dels hidrats de carboni.
· 20-30% dels greixos.
· 15-20% de les proteïnes.
Durant l'exercici físic es perd gran quantitat de líquid que cal reposar. La hidratació juga un paper molt important tant abans com durant i després d'un entrenament o partit. Cal tindre en compte que s'ha de començar l'exercici perfectament hidratat, a més de no oblidar ingerir líquids cada 10 o 15 minuts durant l'activitat física.

Requeriments per al campionat del 4 i 1/2

Cal tindre en compte que la temporada de competició d'un pilotari dura tot l'any, no obstant suposant que el jugador vaja a disputar el campionat manomanista (d'abril a juny) i el del 4 i 1/2 (d'octubre a desembre), les pautes nutricionals generals a seguir serien les següents:
Si el pilotari s'està preparant per al campionat del 4 i 1/2, es pot dividir el seu període competitiu en quatre fases diferents d'una duració d'aproximadament quatre setmanes cada una: fase d'adaptació, de força, posada al punt i competició.
En la fase d'adaptació es pretén aconseguir una bona base aeròbica, a més d'alcanzar un adequat desenvolupament muscular. Per tant, des del punt de vista nutricional, és una fase en què serà important el control del pes ja que este campionat exigix a més agilitat, per lo que es controlarà especialment la ingesta de greixos i proteïnes. A més, es valorarà la necessitat aportar un suplement de ferro per a previndre l'anèmia ferropénica en esta època.
En la fase de força s'ha de controlar l'índex cortisol/tetosterona, ja que este reflexa el nivell de tolerància a l'estrés. També s'han de controlar els nivells de calci i ferro. Per tant en esta fase, podrien utilitzar-se suplements de calci, vitamina C pel seu efecte antioxidant, així com d'aminoàcids ramificats per a retardar la fatiga, que generalment es prenen uns 30 minuts abans del partit. També es podria afegir un suplement de glutamina en els entrenaments, si el pilotari es troba fatigat, això sí, sempre baix la supervisió d'un professional qualificat.
Durant la posada al punt, cal mantenir un suplement de vitamina C i aminoàcids ramificats a més d'afegir un suplement de vitamina E.

En la fase de competició, es prepara el partit que es disputarà el cap de setmana, per la qual cosa, la ingesta de suplements tindrà com a objectiu protegir a l'organisme i estimular-lo. Esta constarà de vitamines C i E, si bé a vegades s'admet afegir un suplement de Ginseng.

Requeriments per al manomanista

Si el pilotari s'està preparant per al campionat del manomanista, la seua preparació també es dividix en quatre fases d'aproximadament quatre setmanes de duració cada una: la de força-resistència, de força, força-velocitat i finalment la fase de competició.
En la fase de força-resistència, es va a dur a terme un intens treball físic pel que caldrà controlar els nivells de calci i ferro, a més d'evitar l'aparició de fatiga. Per tant, els suplements per a esta fase podrien ser aminoàcids ramificats, glutamina i un complex multi-vitaminic.
En la fase de força, es treballa la condició aeròbica i anaeróbica, a més de millorar la força màxima dinàmica del pilotari, per aixo la seua dieta durant esta fase haurà de ser rica en hidrats de carboni i proteïnes. La suplementaciò serà semblant a la de la fase anterior.
Durant la fase de força-velocitat, el pilotari entrena en el frontó duent a terme exercicis interválicos, a més de treballar també la força en el gimnàs. En esta fase es du a terme un aporte extra amb suplements a base de monohidrat de creatina, per a així aconseguir que les reserves de fosfocreatina, font energètica de ràpida utilització del múscul, estiguen saturades al final del període.
Finalment, en la fase de competició, els suplements seran els mateixos que en el cas de la fase de competició del campionat del 4 i 1/2.
No obstant, és important tindre en compte que a l'hora d'administrar suplements a un esportista, s'ha de consultar amb el metge i un dietista nutricionista que, tenint en compte diferent factors com el tipus d'esport a realitzar, les característiques fisiològiques de l'esportista, etc., decidirà si este ha d'ingerir algun suplement i en quina quantitat, a més d'informar-li dels efectes de cada un d'ells.

Errors nutricionals del pilotari

Normalment els pilotaris seguixen una dieta insuficient en hidrats de carboni donades els seus elevats requeriments en cas d'entrenament o competició, ja que s'alimenten de forma semblant a la resta de la població sedentària. A més tracten de suplir esta carència amb suplements, sense conéixer en molts casos quals són els seus efectes i indicacions.
Generalment, no es presta atenció a l'alimentació i hidratació posterior al partit, ni tampoc a la que ha de dur-se a terme abans o després d'un entrenament. Tampoc s'hidraten durant els entrenaments i en alguns casos, si s'entrena al matí ho fa en dejú.
Per tot açò, és important que el pilotari conega la composició dels aliments que ingerix, donant importància tant a la dieta com a la hidratació abans, durant i després de partits i entrenaments.

EL PILOTAIRE I ELS SEUS DETALLS

L'ART DE FER-SE LES MANS

L'ALIMENTACIÓ DEL PILOTAIRE